Gran DAU 2017, Segona Jornada

dau 2017 fabra i coats

Repassem el per què del Gran DAU i ens emocionem.

Hi ha molts DAUs diversos. Seria el mateix si diguéssim que el DAU és molt Gran.

El diumenge 26 de novembre pel matí vaig donar-me pressa a sortir amb el meu fill de 6 anys, el qual ja m’esperava amb impaciència. Li havia dit que aniríem al Gran DAU ben d’hora, i vaig complir la promesa a mitges. Perquè el cansament de tota la setmana em podia i em va costar molt aixecar-me.

Un cop a dins vam anar de dret al King of Tokyo, un escenari molt especial del joc de taula del mateix nom, amb peces gegants i que ens va impressionar.

king of tokyo al dau
L’Isaac molt content després d’haver provocat que em matessin i haver pintat una calavera al comptador de salut del meu monstre.

El DAUet, l’espai dedicat al joc infantil, va ser aquest any més gran que mai, i tot i així van haver de controlar-ne l’accés al recinte breument al migdia perquè era massa ple (i per raons de seguretat era millor de retenir les famílies que eren a fora fins que n’haguessin sortit unes quantes de dins).

cues al gran dau

Aquesta experiència, tant de barri com de ciutat, on famílies senceres disfrutaven del joc (descobrint, en molts casos, una afició que desconeixien), se sumava als 600 alumnes que la setmana anterior ja havien passat per la Fabra i Coats, provinents de les diferents escoles del barri.

600 nanos, molts d’ells descobrint per primera vegada que hi havia vida més enllà del Parxís i del Monopoly. La labor que fa el DAU és inigualable. Un Festival en tota regla. La divulgació és importantíssima i arribar a les famílies és clau, per a transformar el nostre punt de vista, com a societat, sobre el món del joc i els seus actors.

dauet al dau
La sala que va acollir el DAUet, aquest any 2017, a primera hora del matí.

Tant a dins com a fora vaig trobar-me amb famílies que he conegut gràcies als meus tallers. Totes elles confessaven que els entusiasma el Gran DAU, i que no podien perdre l’oportunitat d’anar-hi i conèixer jocs nous. L’afició, en aquestes famílies, hi és ben arrelada.

Penso que també ajuden a combatre un estigma, el qual defineix el joc com una activitat exclusiva de la canalla. Al Gran DAU s’hi barregen aficionats de totes les edats, amb moltes ganes de passar-ho bé i compartir experiències. El Festival és una petita joia que a poc a poc s’anirà fent més gran i que inclourà cada any noves activitats. Desitjo que pugui mantenir-se dins el recinte de la Fabra i Coats per molt de temps.

mots encreuats al dau
Campionat de mots encreuats a última hora de diumenge i abans de la cloenda. Amb Màrius Serra.

A la tarda vaig conversar amb Pak Gallego sobre el funcionament de la plataforma Verkami i la seva experiència com autor i editor (a GDM Games, on publica el seu Guerra de Mitos). Em va recalcar una cosa que també és molt certa en la meva família. Els nostres avis tenien la costum de jugar a cartes o al dominó, o qualsevol altre joc que se’ls posés a l’abast, per tal de fer passar el temps (matar-lo, de fet), però els nostres pares no han jugat mai a res, un cop adults. Pak Gallego creu que és generacional, i jo m’ho explico per la pobresa cultural en la qual vivia sotmesa Espanya en temps de la dictadura, principalment durant els anys cinquanta i la primera meitat dels seixanta; temps durant els quals van viure les seves infanteses tant els pares d’ell com els meus. Jugar era només cosa de petits.

7 wanted dau gdm
Wanted 7, una de les darreres novetats de l’editorial GDM Games, va ser un dels jocs més atractius del Festival.

Que el Gran DAU serveixi per a regenerar tot el mal que s’ha fet. Esperem i desitgem, també, que aquest mal no torni mai més.

Pots llegir les reflexions sobre la primera jornada aquí. Si vols mirar més fotografies consulta el nostre facebook.

Us recomano l’entrevista que li van fer a l’Oriol Comas i Coma just quatre dies després del Festival i que podeu trobar a Enjuégate.

By Joel

Author: Joel

I enjoy playing games with my children, friends and family. L'anterior és el lema que faig servir en anglès, i és veritat. També faig promoció i tallers d'iniciació als jocs de taula, perquè crec que el joc és essencial per a l'ésser humà. No es tracta de buscar-li tres peus al gat, sinó que mentres et diverteixes (i divertir-se és del tot necessari) pots exercitar un cúmul d'habilitats i progressar-hi. La vida seria més profitosa si puguéssim jugar una mica cada dia.