Robots? Som Humans

robots món llibre 2017 capçalera

Els robots canviaran la nostra manera de viure, però, podrien arribar a substituir-nos?

Som humans. Allò que ens diferencia…

David Wood, futurista ocupat a difondre els avenços tecnològics i a fer pronòstics poc agradables (segons com es miri), va recalcar aquesta setmana passada a Barcelona el mateix que ja porta dient de fa uns anys; i, de fet, aquesta mateixa conferència, amb pocs canvis i actualitzacions segons tinc entès, es pot trobar al canal youtube de l’Imperial College Beyond Society, sota el títol de Robots Will Steal Our Jobs, tota sencera.

Resumint: els robots poden ja a data d’avui composar obres artístiques i en qüestió de dècades ens substituïran en la immensa majoria de tasques, tan laborals com quotidianes, posant en risc l’estructura social i amenaçant la convivència.

Des de petit que m’han interessat els robots. Sempre m’hi he aproximat, però, amb una certa distància, com d’una cosa llunyana, encara per definir. Recordo els primers robots que van aparèixer a l’aparador d’una botiga tecnològica del barri (eren els anys vuitanta), i la sensació de que el futur havia arribat, definitivament, per quedar-se. No va ser així. Ni tampoc vaig rebre cap robot com a regal de reis al llarg de la meva infantesa (tot i demanar-lo). Potser per això me’n vaig desentendre.

robots pintats

La possibilitat de que els meus fills arribin a interaccionar amb robots abans d’abandonar la seva infantesa és molt alta. A dir veritat, hem de confessar que ja hi interactuem amb absoluta normalitat. No tindran l’aspecte humanitzat, tan característic de les pel·licules de ciència ficció, però cada vegada que fem servir el mòbil, que sortim del supermercat pagant pel caixer automàtic o engeguem el GPS al cotxe, estem fent ús de tecnologies prou avançades, les quals mereixen ser tractades com màquines intel·ligents.

La perspectiva, doncs, és força optimista, o creia que ho seria, però la conferència em va deixar preocupat. Té, certament, un punt d’alarmisme i també d’apocalíptic, el futur que planteja David Wood, però es tracta d’un món complexe en el qual haurem d’aprendre a conviure amb les màquines. Un món que sembla ineludible, com el del canvi climàtic.

robots món llibre 2017

Per sort, tenir fills et distreu dels constructes massa seriosos, i el diumenge vaig passar-me amb la família per una visió del món completament diferent, aquell que s’observa des de la mirada infantil. Impossible, vaig dir-me mentre deambulava per la Plaça de Joan Coromines, impossible que una màquina, per molt intel·ligent que sigui, pugui explicar els contes que s’expliquen aquí amb la mateixa empatia i creant aquest lligam emocional amb els nens que hi assisteixen, com fan aquests lectors de contes experimentats.

Impossible, oi que sí?

Si vols llegir-ne la continuació clica aquí.

By Joel

Author: Joel

I enjoy playing games with my children, friends and family. L'anterior és el lema que faig servir en anglès, i és veritat. També faig promoció i tallers d'iniciació als jocs de taula, perquè crec que el joc és essencial per a l'ésser humà. No es tracta de buscar-li tres peus al gat, sinó que mentres et diverteixes (i divertir-se és del tot necessari) pots exercitar un cúmul d'habilitats i progressar-hi. La vida seria més profitosa si puguéssim jugar una mica cada dia.