Som Humans II

Som humans per condició, o ens hi hem d’esforçar per ser-ho? Crearem robots més humans que nosaltres mateixos?

Allò que ens diferencia…

Retornant a l’impacte que va produir el pas de David Wood per Barcelona (veure el meu article anterior), he estat recollint una mica d’informació sobre aquest futur que ens espera, i del qual tot sembla apuntar que no en parlem prou: l’eliminació d’un tant per cent molt elevat de llocs de treball per culpa dels robots, o més pròpiament dit, a causa de la intel·ligència artificial.

Sembla que els anglosaxons estiguin empenyent amb força la propera bombolla econòmica, que serà aquella relacionada amb les empreses dedicades a l’estudi i/o producció de tecnologies amb altes capacitats, de tal magnitud que anomenarem, sense embuts, intel·ligents. Calum Chace, autor que promou idees semblants a les de David Wood, si no idèntiques, ha escrit una sèrie d’articles que ell anomena Future Bites (dels quals ja en porta 7), sobre els passos que aquestes noves tecnologies i les empreses que hi inverteixen prendran en les pròximes dècades, i com ens afectaran a tots plegats, principalment en el règim laboral.

Jo volia portar el debat al meu terreny i llençar una sèrie de preguntes. Una supercomputadora, podrà en el futur jugar una partida d’escacs amb un nano de cinc anys només pel plaer de divertir-se, sense voler guanyar, sense haver de realitzar l’acció més eficient per a cada moviment? I si és així, si es deixa guanyar o juga malament, ho farà fredament, perquè estarà programada per a fer-ho d’aquesta manera, o es divertirà fent-ho i s’emocionarà quan el nen guanyi i compartirà la seva alegria?

No tinc gaire clar, i em sembla que els futuristes David Wood i Calum Chace tampoc, fins a on ens podrà portar tota aquesta escalada tecnològica que hauria de començar demà mateix. No sé quantes dècades hauran de passar abans que n’exploti la bombolla, o si ni tan sols aquesta s’arribarà a produir mai, ja que les giragonses, en el decurs de la humanitat, són múltiples i es fa impossible predir el futur. Sí que penso, però, que per molts anys encara ens necessitarem els uns als altres per a construir les nostres dots socials i afectives. Cap robot, de moment, està previst que ens pugui ensenyar a ser més humans. Si de cas, ben al contrari, som nosaltres els qui ens esforçarem perquè les màquines aparentin ser-ho.

Per acabar, malfio d’aquells que, omplint-se la boca de prediccions del que passarà (de les crisis i conflictes i també de les decisions que es prendran per solucionar-les, a trenta-cinc anys vista fins i tot), després reneguin de l’etiqueta de pronosticadors que se’ls adjudica i al·leguin a bases científiques el seu coneixement del nostre immediat futur.

By Joel

Author: Joel

I enjoy playing games with my children, friends and family. L'anterior és el lema que faig servir en anglès, i és veritat. També faig promoció i tallers d'iniciació als jocs de taula, perquè crec que el joc és essencial per a l'ésser humà. No es tracta de buscar-li tres peus al gat, sinó que mentres et diverteixes (i divertir-se és del tot necessari) pots exercitar un cúmul d'habilitats i progressar-hi. La vida seria més profitosa si puguéssim jugar una mica cada dia.