Carcassonne, Una Família De Jocs

Comparem la capsa inicial de Carcassonne amb la seva versió Junior.

Una família plena de versions i expansions creada per Klaus-Jürgen Wrede.

Carcassonne és un joc de taula de col·locació de peces: el tauler està per fer i cada jugador diposita una llosa, en el seu torn, decidint-ne l’orientació i al costat de quina altra llosa anirà. Aquesta és la primera acció, comuna a les dues versions que vull comparar, i encara n’hi ha una altra que és la de col·locar un ninotet de fusta, del color que ens representa, sobre la llosa que acabem de posar.

És un joc enormement tàctic. El component aleatori, la sort, l’imposa el fet que mai no sabem quina serà la següent llosa que s’haurà d’ajustar al taulell, el qual es va creant de mica en mica.

carcassonne tiles

Pel que fa a les regles, la única diferència entre una i altra, la capsa bàsica i la seva versió Junior, és la complexitat a l’hora de comptar els punts, la qual va intrínsecament lligada a la col·locació dels ninotets. Si a la versió Junior hem d’aconseguir 8 punts (que es correspon amb el nombre total de ninotets que obtenim a l’inici de la partida) i, de fet, guanyarà aquell jugador que els aconsegueixi primer (desprenent-se de tots els seus ninotets), a la capsa bàsica no es fixa cap límit concret i existeix una mecànica a la inversa, per la qual cada jugador pot anar recuperant les seves peces de fusta i continuar sumant punts amb elles (de tal manera que es fa necessari un taulell a part que serveixi de comptador). Aquesta mecànica a la inversa es basa en la condició per a poder col·locar ninotets: mentre que a la versió Junior necessites tancar camins per a col·locar-los (quedant-se aquests allà on els has posat fins el final de la partida), a la versió original els ninotets es col·loquen com a inversió i es recuperen quan aconsegueixes de completar certs objectius, de manera que pots tornar-los a utilitzar.

carcassonne meeples

Tot i la simplicitat del joc original, em meravella com s’ha aconseguit de reduir encara més la complexitat en la seva versió Junior, mantenint-ne plenament l’essència, tant de mecàniques principals com de la temàtica.

La diferència principal, com ja hem dit, i el toc de genialitat de Marco Teubner (autor de la versió Junior), és aquest fet de no poder recuperar les peces de fusta col·locades: adapta el joc perfectament al públic infantil (de 3-4 anys en amunt). No és estrany, doncs, que la mateixa casa editorial, Hans Im Glück, anés a buscar un altre cop a Marco Teubner perquè s’ocupés de dissenyar una nova versió Junior, la d’Stone Age.

carcassonne boxes

Encara que els ninotets (fins i tot les il·lustracions de les lloses) comparteixin un estil similar (diferent en tamany i també en el detall, però no pas massa), el gran encert visual, que diferencia una versió de l’altra, es troba en el disseny gràfic de les dues capses, i molt especialment en les respectives portades. A simple vista un adivina a quin ventall d’edats va dirigida cada una.

És necessari comprar la versió Junior?

La pregunta essencial és la següent: val la pena comprar-se la versió Junior si la versió original ja és força simple i encarada a un públic familiar? La meva resposta és sí, sempre que hi hagi un membre de la família menor de 6 anys. Únicament en aquest cas se’n podrà treure profit.

carcassonne tiles

Hi ha qui podria pensar que és millor esperar-se i comprar la capsa bàsica, ja que un joc com Carcassonne Junior sembla que tingui data de caducitat. No la té. Perquè potser en aquesta versió hi deixaràs de jugar amb els fills, però la treuràs sobre la taula el dia que vinguin de visita nanos més petits, o la portaràs amb tu allà on creguis que pot aportar un valor.

Les hores dedicades al Carcassonne Junior del meu fill Isaac, l’han inspirat enormement i també han servit de punt de partida per entendre mecàniques diferents, tenir un pensament tàctic i aprendre a dominar les regles de la versió original (a la qual juguem actualment) amb més facilitat.

Si voleu llegir una descripció més detallada del Carcassonne Junior, cliqueu aquí.

By Joel

VilaJuga 2017, A Vilafranca Del Penedès

Els festivals, fires i jornades dedicats als jocs de taula es multipliquen i van adquirint cada vegada més importància.

Jugàvem, juguem i jugarem…

Si fa un parell de setmanes us oferia un resum del Festival de Tardor de Jocs (Jugatú 2017), celebrat a Granollers, avui us parlo de les jornades que es van celebrar l’anterior cap de setmana a Vilafranca del Penedès, VilaJuga 2017, en el Pavelló Firal del municipi.

Un recinte apropiat (encara que amb algunes goteres, malauradament, per l’enorme quantitat de pluja que havia descarregat en dies anteriors), que va reunir aficionats de totes les edats, incloent-hi moltíssimes famílies.

vilajuga 2017

Us en passo un petit resum fotogràfic.

entrada vilajuga

L’entrada al Pavelló Firal, un espai enorme amb moltes possibilitats i que va omplir-se.

free dobby! al vilajuga

Merchandising que no falti, de la mà de Double Project.

dmz games

DMZ Games hi eren presents i aquests són un parells dels seus jocs.

gdm games

També hi havia GDM Games presentant els seus darrers llançaments.

dr. metalúrgico robots

Una sorpresa: joc de muntar miniatures i alhora pintar-les i després fer-les anar sobre un taulell de joc, a partir de 5 anys, de la mà de Dr. Metalúrgico.

upstream

I vaig poder probar la primera còpia de l’Upstream, joc de Víctor Samitier finançat a Verkami, de l’editorial 2 Tomatoes Games.

Més informació sobre les jornades a VilaJuga la podeu trobar aquí. I si en vols veure més fotos pots clicar aquí.

By Joel

Jugatú 2017, Festival De Tardor De Jocs

El passat 7 d’octubre vaig fer una escapada per visitar el nou festival a la ciutat de Granollers: Jugatú.

Granollers: capital dels jocs de taula de Catalunya?

Després d’haver descobert la Fira JugarXJugar tenia moltes ganes de visitar Granollers centre i entrar a la botiga Homoludicus. L’ordre de prioritats, però, m’ho va impedir fins el passat dissabte, 7 d’octubre, quan se celebrava el Mercat de Jocs, emmarcat en les nombroses activitats que es desenvolupen encara dins del programa del Festival de Tardor de Jocs: Jugatú 2017.

jugatú 2017

Al carrer Anselm Clavé, entre la plaça de la Corona i el Museu de Granollers, Jugatú va reunir editorials, clubs, associacions, botigues i moltíssims aficionats. El que ve a continuació n’és només una petita mostra.

splah squad gameplay

Vam jugar a l’Splash Squad, un prototip de Bernardo Marcos i Jordi Brizo, bastant treballat ja i que presenta una temàtica irreverent i força divertida. Futur títol de Black Box Works.

GDM GAMES

També hi havia Pak Gallego i la seva editorial GDM Games.

RVBICON

L’Associació Cultural de Recreació Històrica anomenada RVBICON, vinguts de L’Hospitalet de Llobregat.

homoludicus granollers

I com no podia ser d’una altra manera, vaig acabar visitant la botiga de la qual n’he sentit tant a parlar: Homoludicus.

Altres editorials com Viravi o Mont Tàber també hi eren presents, i associacions com Laboratori de Jocs.

Si voleu veure’n més fotografies, podeu visitar l’àlbum complet aquí. L’inici del Festival va ser el 2 d’octubre, i encara que el gruix principal d’activitats ja ha passat, podeu visitar l’exposició Cinc Mil Anys Jugant, al Centre Cultural de Granollers. Per més informació podeu clicar aquí.

By Joel

Dr. Game, Una Botiga A Sitges

Aprofitant el Sitges Film Festival podeu passar-vos per aquesta botiga especialitzada en jocs de taula: Dr. Game.

No jugaràs mai sol…

El Dr. Game està especialment ben situada per a tots aquells amants del cinema que us passareu aquests dies per Sitges. Al costat del centre cultural El Retiro, és molt possible que hi feu cua al davant per entrar a veure alguna pel·lícula a la sala de cinema que té just al darrera.

Si hem de fer cas dels arguments que diuen que l’oci dels jocs de taula s’estima més els llocs on hi plou sovint i la gent es queda tancada a casa, aquesta botiga de Sitges no hauria d’existir. Però hi és, i bé que s’omple per provar nous jocs i fer campionats. Una tasca, la que es fa aquí com en totes les botigues especialitzades en jocs de taula, també divulgativa.

dr game jugar

Si coneixes el món dels jocs de taula, aquí disfrutaràs de valent. Si encara no el coneixes, i la teva presència a Sitges es deu principalment al cinema, córrer a donar-hi una ullada. Els jocs de taula també expliquen històries i tenen personatges i ambientacions suggerents. I amb la multitud de temàtiques que hi ha de segur que trobes una bona via d’entrada en aquest nou oci.

kingdomino dr game

Si vius a Sitges o molt a prop i encara no coneixes aquesta botiga, no te la pots perdre per res del món. Pots passar-hi un dia sencer provant jocs diferents i després escollir el que més t’agradi.

Si hi passeu envieu-nos una foto.

By Joel

A Què Juguen A La Moncloa?

Jugar és un oci i alhora pot arribar a ser un bon entrenament. Per això penso que val la pena preguntar-se: a què juguen a la Moncloa?

Juguem per passar-nos-ho bé, però de vegades hi ha jugadors que ens ho volen fer passar molt malament.

Sempre m’agrada preguntar a les persones que venen als meus tallers on faig divulgació dels jocs de taula el mateix: a què juguen? quins jocs coneixen? quins els hi agraden més? Em motiva el coneixement i també és una manera de connectar amb les famílies, compartint amb elles el meu oci familiar preferit. És una pregunta que sovint em faig a mi mateix, i també imagino a què deu jugar aquest o l’altre, etc. És per això que aquests dies penso: a què juguen a la Moncloa?

El diumenge 1 d’octubre al capvespre vaig anar-me’n al llit pensant que a la Moncloa no s’hi deu jugar a res, d’aquí el desastre i la desfeta de qualsevol pont de diàleg després de l’actuació funesta dels cossos de seguretat de l’estat espanyol. Vaig pensar que un bon estratega no hauria caigut en aquest forat, un bon jugador, i per tant astut, hauria actuat amb molta anterioritat, oferint opcions a un poble descontent.

moncloa rajoy galletas

Em vaig llevar el dilluns, però, amb l’alerta de que tot allò estava planificat, i ja se’m va pujar la mosca al nas. És a dir que algú a Moncloa podria estar interessat a que Catalunya marxés. De quin joc estaríem parlant llavors? Penso en una espècie de joc de temàtica decimonònica on un imperi en acusada decadència ha de provocar aldarulls per evitar perdre una colònia, la qual perdrà igualment, però de l’experiència en conservarà una bona motivació que alimenti el patriotisme encegat i permeti així l’aplicació de l’absolutisme a casa seva.

Aleshores, a mitja tarda vaig tornar-me a plantejar la mateixa pregunta perquè la hipòtesi anterior no acabava de creure-me-la. Podríem, sens dubte, estar parlant d’un altre tipus de joc: un estat repressor en ple segle XX, dictadura militar i estat policial són la medicina per tots aquells que surten amb una papereta a la mà reclamant el seu dret a votar. Es tracta d’evitar que els lliurepensadors existeixin, se’ls esclafa i prou, i també de guanyar la guerra informativa, manipulant els mitjans de comunicació afins al règim.

democràcia llibertat castellers

Ostres, però avui, després d’un dia peculiar (de fet ahir, quan encara era dimarts) on a milions de catalans que hem sortit al carrer se’ns ha anomenat nazis (agressió totalment gratuïta), m’he adonat que potser no es tracta d’una cosa ni de l’altra, i que juguem una mica al gat i a la rata, o a marit i muller. Els sediciosos catalans som la muller, és clar, i el joc tracta sobre fer-nos la vida impossible perquè els hem demanat el divorci i posat una denúncia a la comissaria dels mossos d’esquadre per maltractaments. Sabeu com es diria aquest joc? Us ho dic: “La maté porque era mía”.

Tenia la intenció d’escriure un altre article amb el títol següent: A Què Juguen A La Casa Reial? Però no fa cap falta, perquè juguen exactament al mateix.

Pots llegir la continuació a: A què juga la Generalitat de Catalunya?

Si t’interessa, també pots llegir el meu article sobre l’1 d’octubre: Un juego llamado Democracia.

By Joel

Màgia De Tinta, Botiga Especialitzada A Puigcerdà

Màgia de Tinta és una botiga excel·lent que podria haver sortit del triangle freaky de Barcelona i haver aterrat a Puigcerdà.

No jugaràs mai només una vegada…

Aquest estiu hem disfrutat de les vacances, de fer excursions i passejar i menjar gelats i anar a dormir tard, i a més hem disfrutat molt (moltíssim) de la nostra afició familiar que és jugar a jocs de taula. Poc sabíem que a dues de les poblacions on hi anàvem a estiuejar gaudien de botigues especialitzades que alimentarien encara més la nostra gana: Màgia de Tinta n’és una d’elles.

Els jocs de taula cada vegada van a més, i alguns diuen que no s’aturarà fins que el nostre país es posi al mateix nivell que els països del nord d’Europa. I doncs, aquesta en podria ser la prova. Recentment s’han obert botigues especialitzades més enllà del cercle metropolità, i això podria ser símptoma de les necessitats que tenen els clients del sector de tenir-les més a prop. I una oportunitat per a nous clients potencials de conèixer-les.

magia de tinta botiga

En la meva ment, és clar, el potencial client és tothom, perquè els jocs de taula no són de cap manera exclusius. Potser alguns grups socials de la nostra comunitat que se n’excloïen estan canviant aquest concepte que tenien prèviament dels jocs de taula, i això s’explica alhora per la funció divulgativa que moltes d’aquestes botigues realitzen.

A Màgia de Tinta hi pots jugar tant com vulguis, i aprendre un munt sobre jocs nous i maneres de jugar. Un cop a la setmana, mentre el bon temps aguanti, paren taules a fora al carrer invitant els passavolants a jugar una o més partides.

magia de tinta jugar

Els propietaris tenen un molt bon coneixement d’allò que venen, i són amants declarats de la literatura fantàstica. Abans de convertir-se en botiga, ja feien la tasca divulgativa a través d’internet, mantenint un blog com el de Tierra Quebrada, que a més de divulgació també entra en la creació de continguts amb forta influència literària.

Celebro que s’obrin botigues com Màgia de Tinta, on l’oci n’és el motor però la sociabilitat n’és el destí.

By Joel

magia de tinta magic

 

JugarXJugar, La Botiga

JugarXJugar concentra en pocs metres quadrats l’essència dels jocs de taula.

No imagino un racó millor per a iniciar-se…

Per aquells que tot just ens acabem d’iniciar en els jocs de taula moderns, confondre la Fira JugarXJugar, la qual se celebra cada any a Granollers, amb la botiga del mateix nom que es troba a l’Avinguda Gaudí de Barcelona, esdevé gairebé un nus obligat per entendre l’evolució dels jocs de taula en el nostre país.

Va ser una coincidència.

A la vegada que Oriol Comas i Coma projectava la seva erudició i vocació divulgativa sobre la Fira de l’Ascensió de Granollers, al barri de la Sagrada Família de Barcelona l’Alfred i el Jordi planificaven obrir la seva botiga especialitzada, convertint l’oci que els havia unit en l’amistat en una via també de guanyar-se la vida i aportar la seva empenta personal al món dels jocs de taula. Això passava l’any 2007, i tot apunta que el reclam era necessari: jugar per jugar. No en calen més motius.

jugarxjugar

JugarXJugar, però, no és tan sols una botiga de barri. És també un centre divulgatiu i social. Cada dijous a les 20:30, per comptes de tancar la persiana, inviten a qui vulgui passar una estona divertida a entrar-hi, monten fins 4 taules, i en companyia de desconeguts (els quals ràpidament esdevenen simpàtics, doncs igual que tu hi són per jugar) gaudeixes de jocs de taula que no coneixies, d’altres dels quals te n’havien parlat i també de coneguts, pel simple plaer de revisitar-los amb nous contrincants.

Ara que és estiu i els dies entre setmana s’estiren i es fan llargs i deixem als nostres fills que se’n vagin a dormir una mica més tard, no perdeu l’oportunitat de poder jugar a un o més jocs de taula.

Per a registrar-vos a una sessió de dijous tan sols us cal un correu electrònic, i ho podeu fer clicant aquí. Mentres jugueu podreu demanar entrepans i begudes! En resum, us sentireu com al menjador de casa, potser no la vostra, però sí la de l’Alfred i el Jordi i els seus bons amics.

Si vols llegir una molt bona entrevista que els van fer publicada a Verbàlia, clica aquí.

By Joel

Casal De Barri De Can Portabella

L’Associació Veïnal de Sant Andreu Sud, en peu des de 1985, gestiona el Casal de Can Portabella.

Un espai obert a tots els veïns de Sant Andreu de Palomar.

Darrerament he escoltat a un munt d’aficionats als jocs de taula, principalment dels que es preocupen a fer divulgació entre les famílies (no en som tants però sí uns quants a tota Espanya i a part de recolzar-nos els uns als altres també ens anem llençant floretes), que era de vital importància gaudir d’un espai públic on poder jugar a jocs de taula amb els fills. Can Portabella ofereix aquest espai.

Si ets del barri, potser ja coneixes el casal i l’has visitat, o potser encara no. M’agradaria treure’t la mandra de sobre i dir-te que el que hi trobaràs et compensarà l’esforç. Hi són tots els serveis que poden exigir-se-li a un espai públic, i a més l’aire acondicionat. Quina millor excusa per fugir de la xafogor estiuenca que jugar una partida amb els teus fills, i mentre ells es diverteixen, poder-te divertir tu amb ells.

can portabella

Les instal·lacions de Can Portabella són un refugi contra la calor, el fred, la cobdícia, la ignorància, la passivitat, etc. És important que hi hagi espais públics on poder-hi compartir experiències, coneixement, a canvi de companyonia.

Aquí, a més, disposen d’una ludoteca, en la qual han inclòs una petita col·lecció de jocs de taula. Mentre esperem que la col·lecció creixi, és moment de donar-li ús i aprofitar-se’n.

can portabella prestatges

Una de les dificultats dels jocs de taula, però, és que exigeixen un mínim d’esforç. Sobretot per aquelles famílies que no hi estan habituades. Cal llegir-se un llibre de regles i aplicar-les (de fet aquestes cabrien en una sola pàgina). De vegades, la primera vegada per exemple, n’hi ha prou en destapar la capsa i donar una ullada als diferents elements de què es compon el joc (parlem de jocs recomenats per a edats entre els 2 i els 5 anys). Fer un salt endavant i començar a jugar-lo és molt fàcil.

Un bon consell per a nouvinguts: jugar a un joc de taula amb un infant no és pas gaire diferent que explicar-li un conte, cal explicar la manera com es va desenvolupant el joc talment com si anéssim passant les pàgines d’un llibre infantil.

can portabella tanit

Una primera experiència, jugant a un joc reconegudíssim com El Frutal, pot arribar a emocionar. A la Tanit, la meva filla de 2 anys, li feia por el corb i cada vegada que la silueta d’aquest apareixia a la superfície del dau, després d’haver-lo llençat, havíem de tranquilitzar-la per evitar que se’ns posés a plorar.

El joc és emoció i les emocions es treballen, saludablement, jugant. Proveu-ho.

A continuació us llistaré uns quants jocs que podreu trobar a Can Portabella acompanyats d’un enllaç que us portarà a tutorials divertits i fàcils de comprendre perquè quan us hi acosteu sapigueu com jugar-los amb els vostres fills.

El Frutal és el joc més reconegut de l’editorial alemanya Haba, recomanat per edats de 3 a 6 anys. La videoressenya es troba al canal d’Astrolibros.

 

 

Mi Primer Frutal, també d’Haba, és una introducció a la mateixa temàtica però per a nens de 2 anys. La videoressenya és d’El pingüino jugón.

 

 

Animal Sobre Animal és un altre joc d’Haba, recomanat a partir de 4 anys. La videoressenya és de Bebé a Mordor.

 

 

A la chita callando, també d’Haba i recomanat a partir de 5 anys. La videoressenya és d’El Dado Dorado.

 

 

Dixit és un joc per adults, publicat per Libellund, i recomanat a partir de 8 anys. Una bona eina per exercitar la vostra imaginació. La videoressenya és de Viciados de Mesa.

 

Podreu trobar més informació sobre les activitats i oferta cultural del centre a la pàgina web de Can Portabella.

By Joel

Jugar És: Aprendre A Dibuixar

Aprenem a dibuixar l’entorn, i sense adonar-nos-en el que fem és estudiar-lo.

Per aprendre a dibuixar cal saber jugar…

M’agrada dibuixar, de vegades allò que veig, de vegades allò que imagino, i m’agrada que els meus fills s’entusiasmin amb els seus propis dibuixos, perquè penso que amb cada dibuix han estudiat un element important del seu entorn. Una altra cosa serà ja poder-lo expressar amb paraules. En aquest article ens centrarem en l’aspecte de saber copsar una imatge amb el traç.

No és estrany que els nostres fills se sentin frustrats més d’una vegada quan intenten dibuixar una imatge i no els surt bé, o potser tan bé com s’esperaven. Moltes vegades jo m’il·lusiono perquè penso que el dibuix que acaba de fer el meu fill és molt maco i avançat per l’edat que té (ai, això ho pensem tots, i encara més els avis), però em sorprèn la seva cara de sorrut, i em diu que no en sap.

dibuixar cars

Es fa difícil lluitar contra la frustració. Jo intento assenyalar allò que em sembla un avenç i encertat, i potser li comento sense donar-li importància que aquí i allà s’ha torçat una línia o el color s’ha sortit de la ratlla, però que d’errades tots en fem. Normalment s’anima i hi torna amb més ganes al cap d’una estona o al dia següent. Quan el veig enfonsat li dic que allò és un contrasentit, perquè (tracto d’explicar-li) dibuixar, o aprendre a dibuixar, que seria el cas, hauria de ser un plaer, una diversió, un entreteniment. Però això no vol pas dir que quan dibuixi sense fixar-s’hi i es mostri orgullós del que ha fet (un garbuix sense direcció ni pensament) el deixi marxar tan alegrement.

Aprendre a dibuixar, com jugar a un joc de taula (i és que arrastro sempre el tema als meus interessos personals i als del blog), és divertir-se però imposant-se una sèrie de normes estrictes, poques, però necessàries (innecessàries de fet per a la vida real, necessàries per a poder desenvolupar l’activitat). De la mateixa manera que un no es posa a dibuixar un cotxe de qualsevol manera sinó que hi pensa i amb el traç intenta de copsar aquells trets o línies mentals que el representen, la bona disposició per a jugar a un joc de taula és també aquesta: entendre les regles i pensar quina és la millor aproximació al nostre abast per a desenvolupar-nos en el joc.

dibuixar white board

Jugar de qualsevol manera, moure’s o actuar sense una intenció o direcció clares, per tal d’acabar ràpidament, és una absoluta pèrdua de temps. A mi m’ha passat, i hauria estat més profitós no jugar i dedicar-se, simplement, a badocar (pràctica que també m’agrada i per la qual sempre hi estic preparat). No, tampoc val dibuixar ratlles sense sentit per tal d’omplir un full i ensenyar-lo i rebre els aplaudiments immerescuts d’aquells que t’estimen. El dibuix pot quedar bé o malament, però de seguida és perceptible la manca d’esforç, d’interès, de ganes. “Si no en tenies ganes per què t’hi has posat? Apa, juga a una altra cosa”, li espeto al meu fill quan això passa.

Recordem-ho cada vegada que hi juguem o dibuixem, amb els nostres fills, posem atenció als elements intrínsecs per a desenvolupar aquella activitat i en treurem molt bon profit.

dibuixar arlo

Per cert, per a dibuixar o jugar a jocs de taula no cal ser-ne un expert, tan sols tenir ganes de passar-ho bé, i cal també un mínim d’esforç (que veureu recompensat en acabar l’activitat).

Aquest article és el segon d’una sèrie; el primer el podeu trobar clicant aquí.

By Joel

Stone Age Junior… Una Introducció Al Joc

Stone Age Junior és un joc de Marco Teubner.

Per a 2-4 jugadors, a partir de 5 anys. El joc està dedicat al fill de l’autor, Paul.

Stone Age Junior és un joc de gestió de recursos on la memòria hi té un paper important.

Els jugadors hauran de competir per veure qui aconsegueix de completar el seu poblat abans que els altres. Per fer-ho hauran de construir tres cases o cabanyes de l’edat de pedra. Per a construir una cabanya, calen recursos. Aquests es troben repartits arreu del tauler i els jugadors es veuran obligats a recórrer-ne l’espai, que simbolitza una vall, per tal de collir-los.

Els recursos existents són els següents: ullals de mamut, mores del bosc, pots de fang, puntes de fletxa i peixos del riu. Hi ha un recurs adicional que és el gos llop, amb el qual podem substituir qualsevol dels anteriors si ens en manca algun per a poder construir una cabanya.

stone age junior house price

Hi ha tres piles de cabanyes i només poden construir-se aquelles que es troben a la part superior. Per cada una haurem de pagar una combinació de recursos diferent, i aquest intercanvi ve a simbolitzar el que necessita una família per a subsistir en el nostre poblat.

La part de memòria entra en joc quan ens hem de moure. El moviment condicionarà els recursos a obtenir, i per tant esdevé importantíssim, no tan sols per a l’estratègia de construcció pròpia, sinó també per tal d’interrompre la del contrari.

El moviment es realitza girant una de les fitxes de bosc que hi ha repartides al voltant del tauler i movent-se tantes caselles com s’indiqui a l’anvers, o deixant-se caure en una casella concreta si així es mostra. Serà principal, doncs, recordar què s’amaga rera cada una de les fitxes de bosc, per aconseguir els recursos més de pressa.

stone age junior inside box

Hi ha detalls en el disseny d’aquest joc que el fan excel·lent. La possibilitat de prendre-li el gos llop a l’adversari n’és una, com la possibilitat d’intercanviar recursos, no pas amb la resta de jugadors sinó en una de les caselles del mapa o tauler. La pròpia construcció del poblat és molt vistosa. Però hi ha un detall que supera els altres: els mamuts pintats de colors diferents a cada poblat i les fitxes de cartró amb el color de cada jugador. És un detall que denota l’experiència i la maduresa de l’autor del joc, Marco Teubner. Com que la memòria entra en joc, i el jugador està molt atent a les fitxes de bosc i als moviments de la resta de jugadors, sovint passa que ens oblidem de quina era la nostra pròpia figura o ninot (n’hi ha de quatre colors diferents), i per descomptat la corresponent als altres jugadors també. Els mamuts i les fitxes de colors són una simple i ràpida referència que et permet no perdre el fil i concentrar-te en allò que és més necessari per alçar-te victoriós.

stone age junior blue

Us recomano que obriu sempre el joc pel revers del tauler, podent gaudir així de la il·lustració magnífica de Michael Menzel, on la vall apareix sense els elements de joc que li roben protagonisme.

Una menció especial mereixen les instruccions del joc, escrites per Gregor Abraham, Hanna Weiss i Alex Weiss. Repasseu-les amb els vostres fills, són una bona introducció per entendre l’edat de pedra.

El joc original d’Stone Age, destinat a un públic d’edat més avançada, va ser publicat per Hans Im Glück l’any 2008. El seu creador, Michael Tummelhofer, és alhora el fundador d’aquesta reconegudíssima editorial de jocs de taula alemanya que ha publicat jocs com Carcassonne o Dominion. L’il·lustrador del joc original també és Michael Menzel.

By Joel