Víctor Samitier… Converses Amb Autors

meeples from sugi

Víctor Samitier ha publicat dos jocs a través de Verkami i amb el suport de les editorials GDM Games i 2 Tomatoes.

“El joc em va trobar a mi”.

Vaig conèixer Víctor Samitier (Sugi, Upstream) a les Vilajuga, on estrenava el seu darrer joc (recent sortit del forn aleshores), i on vaig poder testejar un dels seus prototips, encara en fase de desenvolupament. De seguida vam passar-nos a parlar de cinema, i és que ambdós hem cursat els mateixos estudis o similars (coincidència) i amb el mateix mestre: Luis Aller (amb 10 anys de diferència com a mínim, però).

Hi va haver una etapa de la meva vida en la qual només m’interessava el llenguatge de la imatge en moviment (per dir-ho d’una manera plàstica). La trobada amb el Víctor va despertar nombrosos records i sentiments que temia haver perdut. (Pregunta que restarà sospesa a l’aire: quin és el llenguatge propi dels jocs de taula?).

Anem al gra.

upstream de victor samitier

Víctor Samitier és un autor novell tant per edat com per l’experiència, i em sorprèn la seva seguretat i la convicció amb la qual es desenvolupa en aquest món. Treballa metòdicament, classificant les diverses idees que va acumulant segons el seu estadi d’evolució.

Aquesta classificació en estadis és la següent: 0) anotar la idea inicial; 1) realitzar-ne un primer disseny, això és crear-ne una primera versió i posar-la a prova; 2 i 3) desenvolupar i prototipar, dues activitats que s’alternen en un cercle tancat i que només en pots sortir quan el joc està llest per presentar; 4) publicació, que arrenca amb la mateixa producció del joc; 5) expansió i reedició, en cas que aquestes siguin pertinents.

M’agrada que el comptador comenci a zero. D’idees, bones i dolentes, en pot tenir qualsevol, però només aquells que hi treballen en podran extreure algun profit. Per altra banda, l’ambició del Víctor Samitier és de convertir aquesta classificació en una línia de producció, com de fàbrica (gairebé com si per ella mateixa aquesta llista ja fos un joc de taula o trencaclosques a resoldre). A cada estadi hi ha d’haver un nombre limitat de projectes i aquests reclamaran la seva atenció per etapes.

Afegeix, però, la importància també de tenir algú molt proper a qui li agradi allò que fas i no només t’escolti, sinó que també t’aconselli. Intueixo que parla de la seva parella.

sugi box

Li pregunto sobre els seus inicis o primeres emocions viscudes al voltant d’una taula, i em transporta al passat, temps abans que es despertés el seu interès pel cinema. El joc HeroQuest (del qual no fa pas gaire n’he escrit una ressenya) va despertar i nutrir la seva imaginació. Posteriorment: Magic the Gathering. Dos jocs que empenyen els jugadors a convertir-se en dissenyadors (també s’expressa així Manuel Rozoy, l’autor de TIME Stories), doncs els obliga a crear combinacions pròpies i explorar les regles d’una manera més interactiva. M’imagino en Víctor Samitier retrobant-se amb velles emocions i amb tota l’experiència adquirida al llarg de l’adolescència, després del seu parèntesi de dedicació al cinema; retrobant-se, en definitiva, amb si mateix.

Hi ha un paral·lelisme, aparent (em comenta), entre cinema i jocs de taula. La direcció i guió en una pel·lícula equivaldrien a l’autoria d’un joc; a la fotografia hi podríem emmirallar la tasca de l’il·lustrador; les tasques de producció i edició realment s’entenen tant si fan referència a un com a l’altre; i, per acabar, l’objectiu final de cada nova escena filmada o acció sobre el taulell és de crear una emoció.

Divertits, continuem intercanviant pensaments sobre la influència del rol en els jocs de taula, la d’aquests als videojocs, influència que retorna a la inversa, del món digital sobre el taulell i les fitxes de personatge en paper, i acabem per consensuar, entre nosaltres, que tot influencia tot.

manuel rozoy hibridacio
Manuel Rozoy a la seva conferència sobre la hibridació en el joc, enmarcada en el Festival DAU Barcelona 2017.

Cal, però, conèixer el format i el seu llenguatge (això ho dic jo). Però fins i tot aquests evolucionen gràcies als avenços d’altres. Les temàtiques (històries, móns imaginaris, personatges, etc.), aquestes sí vessen generosament, absolutament permeables, d’un format a l’altre, sense manies.

En aquest punt, Víctor Samitier puntualitza que cal respectar un cert equilibri entre la temàtica d’un joc i la seva mecànica. Mai contraposar l’una a l’altra. Astorat, m’adono que la mateixa idea d’equilibri plana sobre tots els formats expressius inventats per l’ésser humà. És allò que a casa meva en diem: que el com no espatlli el què, i viceversa.

victor samitier
Víctor Samitier a les Vilajuga 2017.

El llenguatge inherent dels jocs de taula és, doncs, les seves mecàniques. Aquestes són el com i descriuen la nostra interacció amb el món que s’amaga dins la capsa. Un terreny que encara mereix moltíssima exploració i que resta molt lluny d’estancar-se encara.

By Joel

Author: Joel

I enjoy playing games with my children, friends and family. L'anterior és el lema que faig servir en anglès, i és veritat. També faig promoció i tallers d'iniciació als jocs de taula, perquè crec que el joc és essencial per a l'ésser humà. No es tracta de buscar-li tres peus al gat, sinó que mentres et diverteixes (i divertir-se és del tot necessari) pots exercitar un cúmul d'habilitats i progressar-hi. La vida seria més profitosa si puguéssim jugar una mica cada dia.

Leave a Reply