Carcassonne, Una Família De Jocs

Comparem la capsa inicial de Carcassonne amb la seva versió Junior.

Una família plena de versions i expansions creada per Klaus-Jürgen Wrede.

Carcassonne és un joc de taula de col·locació de peces: el tauler està per fer i cada jugador diposita una llosa, en el seu torn, decidint-ne l’orientació i al costat de quina altra llosa anirà. Aquesta és la primera acció, comuna a les dues versions que vull comparar, i encara n’hi ha una altra que és la de col·locar un ninotet de fusta, del color que ens representa, sobre la llosa que acabem de posar.

És un joc enormement tàctic. El component aleatori, la sort, l’imposa el fet que mai no sabem quina serà la següent llosa que s’haurà d’ajustar al taulell, el qual es va creant de mica en mica.

carcassonne tiles

Pel que fa a les regles, la única diferència entre una i altra, la capsa bàsica i la seva versió Junior, és la complexitat a l’hora de comptar els punts, la qual va intrínsecament lligada a la col·locació dels ninotets. Si a la versió Junior hem d’aconseguir 8 punts (que es correspon amb el nombre total de ninotets que obtenim a l’inici de la partida) i, de fet, guanyarà aquell jugador que els aconsegueixi primer (desprenent-se de tots els seus ninotets), a la capsa bàsica no es fixa cap límit concret i existeix una mecànica a la inversa, per la qual cada jugador pot anar recuperant les seves peces de fusta i continuar sumant punts amb elles (de tal manera que es fa necessari un taulell a part que serveixi de comptador). Aquesta mecànica a la inversa es basa en la condició per a poder col·locar ninotets: mentre que a la versió Junior necessites tancar camins per a col·locar-los (quedant-se aquests allà on els has posat fins el final de la partida), a la versió original els ninotets es col·loquen com a inversió i es recuperen quan aconsegueixes de completar certs objectius, de manera que pots tornar-los a utilitzar.

carcassonne meeples

Tot i la simplicitat del joc original, em meravella com s’ha aconseguit de reduir encara més la complexitat en la seva versió Junior, mantenint-ne plenament l’essència, tant de mecàniques principals com de la temàtica.

La diferència principal, com ja hem dit, i el toc de genialitat de Marco Teubner (autor de la versió Junior), és aquest fet de no poder recuperar les peces de fusta col·locades: adapta el joc perfectament al públic infantil (de 3-4 anys en amunt). No és estrany, doncs, que la mateixa casa editorial, Hans Im Glück, anés a buscar un altre cop a Marco Teubner perquè s’ocupés de dissenyar una nova versió Junior, la d’Stone Age.

carcassonne boxes

Encara que els ninotets (fins i tot les il·lustracions de les lloses) comparteixin un estil similar (diferent en tamany i també en el detall, però no pas massa), el gran encert visual, que diferencia una versió de l’altra, es troba en el disseny gràfic de les dues capses, i molt especialment en les respectives portades. A simple vista un adivina a quin ventall d’edats va dirigida cada una.

És necessari comprar la versió Junior?

La pregunta essencial és la següent: val la pena comprar-se la versió Junior si la versió original ja és força simple i encarada a un públic familiar? La meva resposta és sí, sempre que hi hagi un membre de la família menor de 6 anys. Únicament en aquest cas se’n podrà treure profit.

carcassonne tiles

Hi ha qui podria pensar que és millor esperar-se i comprar la capsa bàsica, ja que un joc com Carcassonne Junior sembla que tingui data de caducitat. No la té. Perquè potser en aquesta versió hi deixaràs de jugar amb els fills, però la treuràs sobre la taula el dia que vinguin de visita nanos més petits, o la portaràs amb tu allà on creguis que pot aportar un valor.

Les hores dedicades al Carcassonne Junior del meu fill Isaac, l’han inspirat enormement i també han servit de punt de partida per entendre mecàniques diferents, tenir un pensament tàctic i aprendre a dominar les regles de la versió original (a la qual juguem actualment) amb més facilitat.

Si voleu llegir una descripció més detallada del Carcassonne Junior, cliqueu aquí.

By Joel

Author: Joel

I enjoy playing games with my children, friends and family. L’anterior és el lema que faig servir en anglès, i és veritat. També faig promoció i tallers d’iniciació als jocs de taula, perquè crec que el joc és essencial per a l’ésser humà. No es tracta de buscar-li tres peus al gat, sinó que mentres et diverteixes (i divertir-se és del tot necessari) pots exercitar un cúmul d’habilitats i progressar-hi. La vida seria més profitosa si puguéssim jugar una mica cada dia.

Leave a Reply