Carcassonne Junior… Una Experiència Divertida

carcassonne junior

Carcassonne Junior és un joc de col·locació per a 2-4 nens de 4+ anys.

L’autor és Marco Teubner i les il·lustracions de Rolf Vogt. Publicat per Hans Im Glück y editat en castellà per Devir.

“Em demano ser el primer”, diu el pare, i abans que ningú pugui reprimir-lo continua: “Ningú d’aquesta taula ha viatjat a Carcassonne tantes vegades com jo. A més, sempre us toca començar a vosaltres, així que aquest cop em toca a mi”. Agafa una peça del tauler i la col·loca al mig de la taula. “Som-hi!” A la peça hi surt dibuixada una noia vestida de blau, creuant un pont sobre un estany amb aneguets. Aquest és el personatge que ha escollit el Papa.

El petit de la casa ha escollit el noi dels cabells i la capa roja. Col·locant la seva peça s’adona que el personatge que hi apareix coincideix amb el seu color. “Posa-la al costat de la meva”, l’invita el pare. “No, vull començar un camí nou”, li respon el més petit. La mare somriu i aixeca una cella.

carcassonne junior

Ara és el torn de la Mama (ella porta la noia del vestit groc), i col·loca la peça al costat de la del seu fill. El mateix fa la filla, que porta el nen vestit de verd, alhora que també tanca el camí: cada un d’ells, menys el pare, pot així desfer-se d’una de les figuretes.

“Això significa que hem guardat ja uns quants animals”, explica la mare.

El Papa continua amb la seva estratègia d’anar fent camí en solitari. La resta de membres de la família s’ajuden tancant vies i compartint camins, fins que al cap de 5 minuts ja s’han desfet de la meitat de les seves figuretes.

Però aleshores el pare aconsegueix de col·locar la peça desitjada, tancant camí i posant sobre el taulell fins a 5 de les seves vuit figuretes. “La meva estratègia funciona”, diu, intentant intimidar els altres. “Quina estratègia?”, se’n riu la mare. “Aquest no és un joc cooperatiu, estimada”, diu el pare, i la mare aixeca les dues celles.

La partida continua. El Papa col·loca les peces de tauler dels seus adversaris ben lluny, en extrems apartats on es fa difícil de conectar els camins, i ni pensar a tancar-los. A poc a poc es va desfent dels seus ninotets blaus fins que en col·loca el darrer sobre el taulell.

“Ha guanyat el Papa!”, se sorpèn la filla. El petit de la casa s’afanya a col·locar la resta de peces, aprofitant que el joc s’ha acabat, decidit a construir una vila medieval.

La Mama interroga el Papa: “I quin és el motiu que hagis viatjat tant a Carcassonne, si es pot saber?” “Això”, respon entrebancant-se, “va ser abans que ens coneguèssim, vida meva”.

Una introducció descriptiva del joc la podeu trobar aquí.

By Joel

Author: Joel

I enjoy playing games with my children, friends and family. L'anterior és el lema que faig servir en anglès, i és veritat. També faig promoció i tallers d'iniciació als jocs de taula, perquè crec que el joc és essencial per a l'ésser humà. No es tracta de buscar-li tres peus al gat, sinó que mentres et diverteixes (i divertir-se és del tot necessari) pots exercitar un cúmul d'habilitats i progressar-hi. La vida seria més profitosa si puguéssim jugar una mica cada dia.