Jugar És: Aprendre A Dibuixar

dibuixar personatges

Aprenem a dibuixar l’entorn, i sense adonar-nos-en el que fem és estudiar-lo.

Per aprendre a dibuixar cal saber jugar…

M’agrada dibuixar, de vegades allò que veig, de vegades allò que imagino, i m’agrada que els meus fills s’entusiasmin amb els seus propis dibuixos, perquè penso que amb cada dibuix han estudiat un element important del seu entorn. Una altra cosa serà ja poder-lo expressar amb paraules. En aquest article ens centrarem en l’aspecte de saber copsar una imatge amb el traç.

No és estrany que els nostres fills se sentin frustrats més d’una vegada quan intenten dibuixar una imatge i no els surt bé, o potser tan bé com s’esperaven. Moltes vegades jo m’il·lusiono perquè penso que el dibuix que acaba de fer el meu fill és molt maco i avançat per l’edat que té (ai, això ho pensem tots, i encara més els avis), però em sorprèn la seva cara de sorrut, i em diu que no en sap.

dibuixar cars

Es fa difícil lluitar contra la frustració. Jo intento assenyalar allò que em sembla un avenç i encertat, i potser li comento sense donar-li importància que aquí i allà s’ha torçat una línia o el color s’ha sortit de la ratlla, però que d’errades tots en fem. Normalment s’anima i hi torna amb més ganes al cap d’una estona o al dia següent. Quan el veig enfonsat li dic que allò és un contrasentit, perquè (tracto d’explicar-li) dibuixar, o aprendre a dibuixar, que seria el cas, hauria de ser un plaer, una diversió, un entreteniment. Però això no vol pas dir que quan dibuixi sense fixar-s’hi i es mostri orgullós del que ha fet (un garbuix sense direcció ni pensament) el deixi marxar tan alegrement.

Aprendre a dibuixar, com jugar a un joc de taula (i és que arrastro sempre el tema als meus interessos personals i als del blog), és divertir-se però imposant-se una sèrie de normes estrictes, poques, però necessàries (innecessàries de fet per a la vida real, necessàries per a poder desenvolupar l’activitat). De la mateixa manera que un no es posa a dibuixar un cotxe de qualsevol manera sinó que hi pensa i amb el traç intenta de copsar aquells trets o línies mentals que el representen, la bona disposició per a jugar a un joc de taula és també aquesta: entendre les regles i pensar quina és la millor aproximació al nostre abast per a desenvolupar-nos en el joc.

dibuixar white board

Jugar de qualsevol manera, moure’s o actuar sense una intenció o direcció clares, per tal d’acabar ràpidament, és una absoluta pèrdua de temps. A mi m’ha passat, i hauria estat més profitós no jugar i dedicar-se, simplement, a badocar (pràctica que també m’agrada i per la qual sempre hi estic preparat). No, tampoc val dibuixar ratlles sense sentit per tal d’omplir un full i ensenyar-lo i rebre els aplaudiments immerescuts d’aquells que t’estimen. El dibuix pot quedar bé o malament, però de seguida és perceptible la manca d’esforç, d’interès, de ganes. “Si no en tenies ganes per què t’hi has posat? Apa, juga a una altra cosa”, li espeto al meu fill quan això passa.

Recordem-ho cada vegada que hi juguem o dibuixem, amb els nostres fills, posem atenció als elements intrínsecs per a desenvolupar aquella activitat i en treurem molt bon profit.

dibuixar arlo

Per cert, per a dibuixar o jugar a jocs de taula no cal ser-ne un expert, tan sols tenir ganes de passar-ho bé, i cal també un mínim d’esforç (que veureu recompensat en acabar l’activitat).

Aquest article és el segon d’una sèrie; el primer el podeu trobar clicant aquí.

By Joel

Author: Joel

I enjoy playing games with my children, friends and family. L'anterior és el lema que faig servir en anglès, i és veritat. També faig promoció i tallers d'iniciació als jocs de taula, perquè crec que el joc és essencial per a l'ésser humà. No es tracta de buscar-li tres peus al gat, sinó que mentres et diverteixes (i divertir-se és del tot necessari) pots exercitar un cúmul d'habilitats i progressar-hi. La vida seria més profitosa si puguéssim jugar una mica cada dia.