Jugar És: Explicar Històries

Els jocs de taula també expliquen històries.

Expliquem contes jugant…

Ho vaig acabar d’entendre la setmana passada al Festival del Món Llibre: davant d’un auditori ben farcit, pujats dalt d’un escenari, actors diversos explicaven, cada un al seu torn o a l’escenari respectiu, històries fantàstiques a petits i grans. Els contes infantils ens ensenyen que tot s’hi val, i també, els actors que expliquen aquestes històries ens ensenyen que explicar-les és molt més que simplement llegir-les.

El públic, sobretot el més petit, interactua constantment, i l’actor n’estimula, damunt l’escenari, alhora que recull i redirecciona la seva participació. L’habilitat consta a saber involucrar l’audiència, sense que es perdi el fil del relat.

Entre els jocs de taula i el fet d’explicar històries hi ha, certament, uns quants nexes comuns. Hi ha sempre un agent participatiu, que és qui percep la història, ja sigui lector o jugador, i que l’empeny endavant, passant pàgines o avançant a la casella següent. La història mateixa del conte és un camí, com el recorregut que s’haurà de completar en el joc, i si aquest darrer té unes regles específiques que cal respectar, el conte no és pas menys, i perduts en la imaginació sempre hi haurà un estil que encapsuli la història per tal que pugui ser explicada amb cara i ulls. Si el conte conté personatges, els jugadors del joc són representats també per aquests, i en tots dos casos hi ha un rerefons que els acompanya i en potencia la seva vivacitat. Per acabar, allò desconegut, el curs mateix de la història i els esdeveniments que s’aniran succeïnt, enllacen perfectament amb aquest element tan característic dels jocs de taula, que els fa alhora divertits i sorprenents, el seu component de sort, ja sigui llençant un dau o descobrint una carta.

A la foto, Gina Clotet, narradora de contes, actriu i coach personal.

Aquest article és el primer d’una sèrie; pots trobar el següent aquí.

By Joel

Author: Joel

I enjoy playing games with my children, friends and family. L'anterior és el lema que faig servir en anglès, i és veritat. També faig promoció i tallers d'iniciació als jocs de taula, perquè crec que el joc és essencial per a l'ésser humà. No es tracta de buscar-li tres peus al gat, sinó que mentres et diverteixes (i divertir-se és del tot necessari) pots exercitar un cúmul d'habilitats i progressar-hi. La vida seria més profitosa si puguéssim jugar una mica cada dia.