Pandemic, Un Joc De Matt Leacock

pandemic

“Pandemic és un joc cooperatiu, de manera que tots els jugadors guanyareu o perdreu plegats.”

“Podreu salvar la humanitat?”

Matt Leacock explica, en una de les moltes entrevistes que es poden trobar d’ell a internet, que el seu interès pels jocs cooperatius va iniciar-se cap a l’any 2000, jugant al Lord of the Rings dissenyat per Reiner Knizia (publicat aquell mateix any). Un altre joc que tracta com a referent és Scotland Yard (que data dels anys vuitanta). És, però, el joc que ell dissenyarà, després d’anys de testejar-lo i anar-lo afinant, el qual Z-Man Games publicarà finalment el 2008, Pandemic, la gran estrella que canviarà el paper dels jocs cooperatius per sempre més.

Des del 2009 la publicació de jocs cooperatius ha crescut un 400%. La raó és evident: Pandemic és molt accessible i alhora és increïblement bo, això vol dir que té el seu moment divertit, la seva complexitat tàctica, uns bons personatges i un bon desenvolupament (gairebé equiparable a una línia argumental). Jugar-lo és emocionar-se. És tan bo.

pandemic gameplay

Al llarg de la partida haureu de trobar la cura de quatre malalties, i això s’aconsegueix reunint cinc cartes del mateix color (hi ha negre, blau, groc i vermell). Al final de cada torn rebreu dues cartes, amb les quals podreu fer altres accions, com per exemple volar a una ciutat afectada per una de les quatre epidèmies, intercanviar informació o construir un centre de recerca, entre d’altres.

El taulell és el mapa del món i les principals ciutats estan interconectades. Es podria dividir en quatre grans àrees segons el color del virus que les afecta: Occident el blau, Àfrica i Llatinoamèrica el groc, Orient Mitjà el negre i l’Orient Llunyà el vermell.

pandemic board game

Al final de cada torn es descobreixen també les cartes d’infecció, i a cada una de les ciutats assenyalades hi haurem de posar un cub del color de la malaltia corresponent. Quan una ciutat amb tres cubs en rep un altre, aquest no se li suma, per comptes la malaltia s’escampa (hi ha hagut un brot!) i això complica enormement la partida, ja que s’afegeix un cub a cada ciutat adjacent.

Maneres de perdre: si hi ha fins a vuit brots d’epidèmia, perds; si et quedes sense cubs d’un color, perds; si ja no hi queden cartes a la pila dels jugadors, perds.

Per tant, a Pandemic has d’equilibrar un parell de mecàniques essencials: gestió de la teva mà (reuneix les cinc cartes necessàries per cada una de les cures), i evitar la proliferació de malalties (eliminant tants cubs com sigui possible). Pots intercanviar informació amb un altre jugador (passar-vos cartes) per tal d’assolir els vostres objectius.

pandemic personatges

És un joc que temàticament és claríssim, els personatges estan ben definits i tenen habilitats especials, cada un d’ells, que els distingeixen i t’ajuden a véncer les dificultats.

Pandemic és fàcil de jugar i també empeny els jugadors a col·laborar estretament i emocionar-se conjuntament. Molt recomenable.

Si en vols llegir una versió narrativa pots començar pel pròleg (en castellà) que vaig escriure com a introducció de la versió Legacy del joc [sense spoilers].

Pandemic és un joc cooperatiu per a 2-4 jugadors a partir de 10 anys. Il·lustracions de Chris Quilliams. Publicat en català per Devir.

By Joel

Author: Joel

I enjoy playing games with my children, friends and family. L'anterior és el lema que faig servir en anglès, i és veritat. També faig promoció i tallers d'iniciació als jocs de taula, perquè crec que el joc és essencial per a l'ésser humà. No es tracta de buscar-li tres peus al gat, sinó que mentres et diverteixes (i divertir-se és del tot necessari) pots exercitar un cúmul d'habilitats i progressar-hi. La vida seria més profitosa si puguéssim jugar una mica cada dia.

Leave a Reply