A Què Juguen A La Moncloa?

moncloa

Jugar és un oci i alhora pot arribar a ser un bon entrenament. Per això penso que val la pena preguntar-se: a què juguen a la Moncloa?

Juguem per passar-nos-ho bé, però de vegades hi ha jugadors que ens ho volen fer passar molt malament.

Sempre m’agrada preguntar a les persones que venen als meus tallers on faig divulgació dels jocs de taula el mateix: a què juguen? quins jocs coneixen? quins els hi agraden més? Em motiva el coneixement i també és una manera de connectar amb les famílies, compartint amb elles el meu oci familiar preferit. És una pregunta que sovint em faig a mi mateix, i també imagino a què deu jugar aquest o l’altre, etc. És per això que aquests dies penso: a què juguen a la Moncloa?

El diumenge 1 d’octubre al capvespre vaig anar-me’n al llit pensant que a la Moncloa no s’hi deu jugar a res, d’aquí el desastre i la desfeta de qualsevol pont de diàleg després de l’actuació funesta dels cossos de seguretat de l’estat espanyol. Vaig pensar que un bon estratega no hauria caigut en aquest forat, un bon jugador, i per tant astut, hauria actuat amb molta anterioritat, oferint opcions a un poble descontent.

moncloa rajoy galletas

Em vaig llevar el dilluns, però, amb l’alerta de que tot allò estava planificat, i ja se’m va pujar la mosca al nas. És a dir que algú a Moncloa podria estar interessat a que Catalunya marxés. De quin joc estaríem parlant llavors? Penso en una espècie de joc de temàtica decimonònica on un imperi en acusada decadència ha de provocar aldarulls per evitar perdre una colònia, la qual perdrà igualment, però de l’experiència en conservarà una bona motivació que alimenti el patriotisme encegat i permeti així l’aplicació de l’absolutisme a casa seva.

Aleshores, a mitja tarda vaig tornar-me a plantejar la mateixa pregunta perquè la hipòtesi anterior no acabava de creure-me-la. Podríem, sens dubte, estar parlant d’un altre tipus de joc: un estat repressor en ple segle XX, dictadura militar i estat policial són la medicina per tots aquells que surten amb una papereta a la mà reclamant el seu dret a votar. Es tracta d’evitar que els lliurepensadors existeixin, se’ls esclafa i prou, i també de guanyar la guerra informativa, manipulant els mitjans de comunicació afins al règim.

democràcia llibertat castellers

Ostres, però avui, després d’un dia peculiar (de fet ahir, quan encara era dimarts) on a milions de catalans que hem sortit al carrer se’ns ha anomenat nazis (agressió totalment gratuïta), m’he adonat que potser no es tracta d’una cosa ni de l’altra, i que juguem una mica al gat i a la rata, o a marit i muller. Els sediciosos catalans som la muller, és clar, i el joc tracta sobre fer-nos la vida impossible perquè els hem demanat el divorci i posat una denúncia a la comissaria dels mossos d’esquadre per maltractaments. Sabeu com es diria aquest joc? Us ho dic: “La maté porque era mía”.

Tenia la intenció d’escriure un altre article amb el títol següent: A Què Juguen A La Casa Reial? Però no fa cap falta, perquè juguen exactament al mateix.

Pots llegir la continuació a: A què juga la Generalitat de Catalunya?

Si t’interessa, també pots llegir el meu article sobre l’1 d’octubre: Un juego llamado Democracia.

By Joel

Author: Joel

I enjoy playing games with my children, friends and family. L'anterior és el lema que faig servir en anglès, i és veritat. També faig promoció i tallers d'iniciació als jocs de taula, perquè crec que el joc és essencial per a l'ésser humà. No es tracta de buscar-li tres peus al gat, sinó que mentres et diverteixes (i divertir-se és del tot necessari) pots exercitar un cúmul d'habilitats i progressar-hi. La vida seria més profitosa si puguéssim jugar una mica cada dia.

Leave a Reply