JugarXJugar, La Botiga

JugarXJugar concentra en pocs metres quadrats l’essència dels jocs de taula.

No imagino un racó millor per a iniciar-se…

Per aquells que tot just ens acabem d’iniciar en els jocs de taula moderns, confondre la Fira JugarXJugar, la qual se celebra cada any a Granollers, amb la botiga del mateix nom que es troba a l’Avinguda Gaudí de Barcelona, esdevé gairebé un nus obligat per entendre l’evolució dels jocs de taula en el nostre país.

Va ser una coincidència.

A la vegada que Oriol Comas i Coma projectava la seva erudició i vocació divulgativa sobre la Fira de l’Ascensió de Granollers, al barri de la Sagrada Família de Barcelona l’Alfred i el Jordi planificaven obrir la seva botiga especialitzada, convertint l’oci que els havia unit en l’amistat en una via també de guanyar-se la vida i aportar la seva empenta personal al món dels jocs de taula. Això passava l’any 2007, i tot apunta que el reclam era necessari: jugar per jugar. No en calen més motius.

jugarxjugar

JugarXJugar, però, no és tan sols una botiga de barri. És també un centre divulgatiu i social. Cada dijous a les 20:30, per comptes de tancar la persiana, inviten a qui vulgui passar una estona divertida a entrar-hi, monten fins 4 taules, i en companyia de desconeguts (els quals ràpidament esdevenen simpàtics, doncs igual que tu hi són per jugar) gaudeixes de jocs de taula que no coneixies, d’altres dels quals te n’havien parlat i també de coneguts, pel simple plaer de revisitar-los amb nous contrincants.

Ara que és estiu i els dies entre setmana s’estiren i es fan llargs i deixem als nostres fills que se’n vagin a dormir una mica més tard, no perdeu l’oportunitat de poder jugar a un o més jocs de taula.

Per a registrar-vos a una sessió de dijous tan sols us cal un correu electrònic, i ho podeu fer clicant aquí. Mentres jugueu podreu demanar entrepans i begudes! En resum, us sentireu com al menjador de casa, potser no la vostra, però sí la de l’Alfred i el Jordi i els seus bons amics.

Si vols llegir una molt bona entrevista que els van fer publicada a Verbàlia, clica aquí.

By Joel

Casal De Barri De Can Portabella

L’Associació Veïnal de Sant Andreu Sud, en peu des de 1985, gestiona el Casal de Can Portabella.

Un espai obert a tots els veïns de Sant Andreu de Palomar.

Darrerament he escoltat a un munt d’aficionats als jocs de taula, principalment dels que es preocupen a fer divulgació entre les famílies (no en som tants però sí uns quants a tota Espanya i a part de recolzar-nos els uns als altres també ens anem llençant floretes), que era de vital importància gaudir d’un espai públic on poder jugar a jocs de taula amb els fills. Can Portabella ofereix aquest espai.

Si ets del barri, potser ja coneixes el casal i l’has visitat, o potser encara no. M’agradaria treure’t la mandra de sobre i dir-te que el que hi trobaràs et compensarà l’esforç. Hi són tots els serveis que poden exigir-se-li a un espai públic, i a més l’aire acondicionat. Quina millor excusa per fugir de la xafogor estiuenca que jugar una partida amb els teus fills, i mentre ells es diverteixen, poder-te divertir tu amb ells.

can portabella

Les instal·lacions de Can Portabella són un refugi contra la calor, el fred, la cobdícia, la ignorància, la passivitat, etc. És important que hi hagi espais públics on poder-hi compartir experiències, coneixement, a canvi de companyonia.

Aquí, a més, disposen d’una ludoteca, en la qual han inclòs una petita col·lecció de jocs de taula. Mentre esperem que la col·lecció creixi, és moment de donar-li ús i aprofitar-se’n.

can portabella prestatges

Una de les dificultats dels jocs de taula, però, és que exigeixen un mínim d’esforç. Sobretot per aquelles famílies que no hi estan habituades. Cal llegir-se un llibre de regles i aplicar-les (de fet aquestes cabrien en una sola pàgina). De vegades, la primera vegada per exemple, n’hi ha prou en destapar la capsa i donar una ullada als diferents elements de què es compon el joc (parlem de jocs recomenats per a edats entre els 2 i els 5 anys). Fer un salt endavant i començar a jugar-lo és molt fàcil.

Un bon consell per a nouvinguts: jugar a un joc de taula amb un infant no és pas gaire diferent que explicar-li un conte, cal explicar la manera com es va desenvolupant el joc talment com si anéssim passant les pàgines d’un llibre infantil.

can portabella tanit

Una primera experiència, jugant a un joc reconegudíssim com El Frutal, pot arribar a emocionar. A la Tanit, la meva filla de 2 anys, li feia por el corb i cada vegada que la silueta d’aquest apareixia a la superfície del dau, després d’haver-lo llençat, havíem de tranquilitzar-la per evitar que se’ns posés a plorar.

El joc és emoció i les emocions es treballen, saludablement, jugant. Proveu-ho.

A continuació us llistaré uns quants jocs que podreu trobar a Can Portabella acompanyats d’un enllaç que us portarà a tutorials divertits i fàcils de comprendre perquè quan us hi acosteu sapigueu com jugar-los amb els vostres fills.

El Frutal és el joc més reconegut de l’editorial alemanya Haba, recomanat per edats de 3 a 6 anys. La videoressenya es troba al canal d’Astrolibros.

 

 

Mi Primer Frutal, també d’Haba, és una introducció a la mateixa temàtica però per a nens de 2 anys. La videoressenya és d’El pingüino jugón.

 

 

Animal Sobre Animal és un altre joc d’Haba, recomanat a partir de 4 anys. La videoressenya és de Bebé a Mordor.

 

 

A la chita callando, també d’Haba i recomanat a partir de 5 anys. La videoressenya és d’El Dado Dorado.

 

 

Dixit és un joc per adults, publicat per Libellund, i recomanat a partir de 8 anys. Una bona eina per exercitar la vostra imaginació. La videoressenya és de Viciados de Mesa.

 

Podreu trobar més informació sobre les activitats i oferta cultural del centre a la pàgina web de Can Portabella.

By Joel

Jugar És: Aprendre A Dibuixar

Aprenem a dibuixar l’entorn, i sense adonar-nos-en el que fem és estudiar-lo.

Per aprendre a dibuixar cal saber jugar…

M’agrada dibuixar, de vegades allò que veig, de vegades allò que imagino, i m’agrada que els meus fills s’entusiasmin amb els seus propis dibuixos, perquè penso que amb cada dibuix han estudiat un element important del seu entorn. Una altra cosa serà ja poder-lo expressar amb paraules. En aquest article ens centrarem en l’aspecte de saber copsar una imatge amb el traç.

No és estrany que els nostres fills se sentin frustrats més d’una vegada quan intenten dibuixar una imatge i no els surt bé, o potser tan bé com s’esperaven. Moltes vegades jo m’il·lusiono perquè penso que el dibuix que acaba de fer el meu fill és molt maco i avançat per l’edat que té (ai, això ho pensem tots, i encara més els avis), però em sorprèn la seva cara de sorrut, i em diu que no en sap.

dibuixar cars

Es fa difícil lluitar contra la frustració. Jo intento assenyalar allò que em sembla un avenç i encertat, i potser li comento sense donar-li importància que aquí i allà s’ha torçat una línia o el color s’ha sortit de la ratlla, però que d’errades tots en fem. Normalment s’anima i hi torna amb més ganes al cap d’una estona o al dia següent. Quan el veig enfonsat li dic que allò és un contrasentit, perquè (tracto d’explicar-li) dibuixar, o aprendre a dibuixar, que seria el cas, hauria de ser un plaer, una diversió, un entreteniment. Però això no vol pas dir que quan dibuixi sense fixar-s’hi i es mostri orgullós del que ha fet (un garbuix sense direcció ni pensament) el deixi marxar tan alegrement.

Aprendre a dibuixar, com jugar a un joc de taula (i és que arrastro sempre el tema als meus interessos personals i als del blog), és divertir-se però imposant-se una sèrie de normes estrictes, poques, però necessàries (innecessàries de fet per a la vida real, necessàries per a poder desenvolupar l’activitat). De la mateixa manera que un no es posa a dibuixar un cotxe de qualsevol manera sinó que hi pensa i amb el traç intenta de copsar aquells trets o línies mentals que el representen, la bona disposició per a jugar a un joc de taula és també aquesta: entendre les regles i pensar quina és la millor aproximació al nostre abast per a desenvolupar-nos en el joc.

dibuixar white board

Jugar de qualsevol manera, moure’s o actuar sense una intenció o direcció clares, per tal d’acabar ràpidament, és una absoluta pèrdua de temps. A mi m’ha passat, i hauria estat més profitós no jugar i dedicar-se, simplement, a badocar (pràctica que també m’agrada i per la qual sempre hi estic preparat). No, tampoc val dibuixar ratlles sense sentit per tal d’omplir un full i ensenyar-lo i rebre els aplaudiments immerescuts d’aquells que t’estimen. El dibuix pot quedar bé o malament, però de seguida és perceptible la manca d’esforç, d’interès, de ganes. “Si no en tenies ganes per què t’hi has posat? Apa, juga a una altra cosa”, li espeto al meu fill quan això passa.

Recordem-ho cada vegada que hi juguem o dibuixem, amb els nostres fills, posem atenció als elements intrínsecs per a desenvolupar aquella activitat i en treurem molt bon profit.

dibuixar arlo

Per cert, per a dibuixar o jugar a jocs de taula no cal ser-ne un expert, tan sols tenir ganes de passar-ho bé, i cal també un mínim d’esforç (que veureu recompensat en acabar l’activitat).

Aquest article és el segon d’una sèrie; el primer el podeu trobar clicant aquí.

By Joel

La Jota, Botiga De Joguines De Barri

Joguines de qualitat i al servei dels més menuts. La Jota, visita obligada per a famílies.

El comerç de proximitat és un valor afegit.

No és el mateix comprar una joguina i prou, que saber exactament què t’emportes. A les botigues La Jota pots estar ben segur de sortir-ne ben informat.

De Jota, n’hi ha dues. L’original, al carrer La Jota, a prop de la plaça Virrei Amat, la qual va obrir les seves portes farà uns 10 anys, i La Jota II, del carrer Borriana, oberta per la mateixa parella ara en farà uns 4. Ella, l’Assumpta, s’ocupa de la de dalt, i ell, en Joan, s’ocupa de la de sota.

En Joan fa més de 30 anys que és comercial de joguines i encara s’hi dedica (els horaris d’obertura de La Jota II estan subjectes a la seva disponibilitat). Aquesta és una qualitat rara de veure, i les famílies que hi passin per informar-se’n, a una o altra botiga, de segur que trobaran el consell que n’esperaven.

la jota penjador

Una de les característiques que més m’interessen, personalment, és la seva gran oferta de jocs de taula per a totes les edats. Gairebé en exclusivitat de la marca alemanya Haba.

la jota haba

L’Assumpta em reitera, mentre hi converso, allò del comerç de proximitat. Per tal d’autoetiquetar-se amb aquest lema, o enganxar-se’l a la solapa, no es tracta tan sols d’obrir una botiga i prou, has de saber què hi vens i a qui va dirigit cada producte, en aquest cas joguines. Ells viuen amb la tranquil·litat de saber-ho molt bé.

No s’acaba aquí, però. L’Assumpta m’assenyala un producte que ajuda els nanos a relacionar coneixements mitjançant un trencaclosques (es tracta d’una joguina educativa produïda per la marca noruega Larsen). Doncs resulta que un dia els va contactar perquè n’hi fessin una versió en català, a més de l’anglesa i la castellana, que ja es distribuïen, i gràcies a aquest neguit avui disposem de la versió catalana d’alguns d’aquests trencaclosques.

la jota endevinalla

Hi ha, en l’Assumpta, un neguit d’anar sempre una mica més enllà. Com s’exemplifica amb el fet de penjar una nova endevinalla cada mes a l’aparador de la botiga per tal de mantenir la clientela entretinguda, i fins els curiosos que passen pel davant.

Pensar en una bona joguina de qualitat es recomana cada vegada més, s’evita així l’excés a casa de joguines de baixa qualitat, que acostumen a ser la norma. Si ens ajuden a prendre la decisió encertada, encara molt millor.

By Joel

Jugar En Família, Un Repàs Als Tallers

Balanç d’aquesta primera ronda dels tallers Jugar en Família que arribaran a la seva conclusió el proper 1 de juliol.

Una experiència per a ser repetida…

Fa exactament 1 mes des que vaig anunciar els tallers Jugar en Família al blog (encara que quan pugui publicar aquest text que llegeixes potser hauran passat alguns dies més). Concretament va ser un 15 de maig, d’aquest 2017, però ja els havia començat a preparar des del dia 2 d’aquell mateix mes. La idea, de totes maneres, em va venir al cap quan portava tot just una setmana treballant amb la pàgina d’El petit gamer.

Vaig publicar el meu primer article a la pàgina en anglès (un 5 d’abril de 2017), amb la voluntat de no barrar-me el pas, però en ment ja tenia pensat que hauria d’esforçar-me, primordialment, a contactar amb l’àmbit local, els espais i les persones més properes. Una botiga de barri, una família que porta els seus nanos a la mateixa escola on van els meus. De seguida se’m va acudir que una bona manera d’atraure l’interès dels meus veïns seria posant en pràctica el mateix que promociono per escrit, jugar a jocs de taula en família. Basant-nos en aquesta premissa, els tallers han estat tot un èxit.

taller jugar en família cau d'en paff

He après molt, i han passat un munt de coses. El Cau d’en Paff, jugueteria que ens ha acollit per a fer els tallers gratuïts, tanca les seves portes i ens diu adéu. El negoci no els rutlla. Des d’aquí vull mostrar-los el meu agraïment, per haver-me ajudat a posar en marxa la maquinària necessària que m’ha permès de començar els tallers.

Vull agrair també la colaboració i confiança de Devir, sense els quals no hauria donat aquest pas endavant.

Hi ha hagut també sorpreses positives, com una invitació de l’APA de l’Escola Vicente Aleixandre de Martorell a participar en la seva festa de fi de curs; una futura pràctica dels tallers a l’espai de Can Portabella; l’inici d’una colaboració amb l’editorial Dragonaco, d’Alacant; i el contacte amb una altra jugueteria del barri, La Jota.

tallers jugar en família festa fi de curs

He entrat en contacte amb famílies molt diferents: des de la família que juga sovint i ha vingut a provar un joc en concret, fins la que no sabia on es ficava, passant per les que tenien més o menys curiositat i les que ja coneixien algun joc, de paraula o perquè l’havien jugat al poble o a casa uns parents. Amb totes elles hem passat una molt bona estona.

Si voleu veure fotos de l’activitat dels tallers visiteu el nostre facebook.

By Joel

Crea El Joc Més Antic Del Món

El Joc Reial d’Ur, de l’antiga Mesopotàmia, és prou modern quan se’l juga.

A partir de 5 anys…

Irving Finkel, curador del British Museum, s’ha estat preguntant si caldria reproduir i comercialitzar aquest joc de taula, el Joc Reial d’Ur, del qual se’n conserven alguns testimonis originals al museu de Londres, el més antic dels quals data de fa més de quatre mil anys. Una pista per aconseguir-ne les regles van trobar-la en una tableta d’argila gravada amb escriptura cuneïforme que va ser escrita per un astrònom del segle II abans de Crist.

Amb l’ajut d’una rèplica molt vistosa, Irving Finkel ha estès la seva pregunta a qualsevol que se’l vulgués escoltar. El British Museum n’ha divulgat la proposta gravant un vídeo on a més s’hi juga una partida, i l’han penjat al youtube (la podeu veure aquí).

joc reial d'ur

Però abans que aprofundiu més en el tema, o marxeu pensant que aquest és un article de caire arqueològic, us haig de dir que el joc funciona, és excitant, s’acaba molt abans que una partida de parxís, i pot omplir tranquil·lament una tarda sencera de diversió. El voleu jugar?

Ara ve l’estiu, i ja sabem que després de platja, excursions i migdiades, les tardes, els vespres i les nits s’estiren enormement i moltes vegades acabem per ensopir-nos o forçar una activitat que ni tan sols a nosaltres ens ve de gust, només per mantenir ocupats a la resta de membres de la família. En la varietat està la clau, i aquest joc us donarà aquest punt de frescor, és novedós i alhora hi passareu una molt bona estona. Inviteu a la vostra família a crear-lo conjuntament.

joc reial d'ur

Primer cal que dibuixeu una tira de 8 caselles que seran la via central. Després afegireu dues files de 4 caselles cada una en un dels extrems, una a cada costat de la central, que seran les vies d’entrada o laterals, paral·leles a la primera, de manera que visualment us quedaran quatre columnes de tres caselles cada una (si retalléssim aquest extrem). Finalment, afegireu dues files noves, de dues caselles només, a l’extrem oposat que seran la via de sortida. El recorregut és molt simple: s’inicia per les vies laterals amunt, després recorre tota la via central avall, i s’acaba pròpiament per les vies de sortida (cada jugador la seva).

En total es tracta d’un recorregut de 14 caselles per a cada jugador. Podeu numerar-les fins i tot, i de fet això us ajudarà per establir una de les primeres normes: A les caselles 4 i 14 de cada jugador, i també a la 8 (que pertany a la via central i, per tant, és conjunta) hi haureu de posar una senyal distintiva perquè es tracta de caselles on qui hi caigui repetirà tirada (a més, a l’interior de la casella 8 es considera que la fitxa està protegida i no pot ser atacada).

joc reial d'ur

Són 7, les fitxes amb les quals comença cada jugador, i el joc esdevé una cursa per veure qui és el primer que completa el recorregut amb totes elles. Per sortir del tauler cal encertar el número exacte de caselles necessàries amb els daus. Si la fitxa d’un jugador cau a una casella ja ocupada pel seu contrincant, esdevé un atac i l’expulsarà del tauler, obligant-la a tornar a començar de nou.

El moviment s’aconsegueix llençant a l’aire 4 daus (que poden ser de 6 cares): els senars compten com a 1 casella, i els nombres parells equivalen a 0. Per tant, el valor de moviment d’una fitxa oscil·larà entre 0 i 4 caselles. Com a fitxes podeu utilitzar pedretes de riu, botons, cotxes de joguina, o el que vulgueu. En les caselles on repetiu tirada no esteu obligats a tornar a moure la mateixa fitxa.

joc reial d'ur

Fins l’últim moment no saps qui guanyarà, comenta l’Irving Finkel, i té tota la raó. També sóc del parer, com ell, que el British Museum hauria d’oferir una versió d’aquest joc a la seva botiga.

Aquest estiu, estimula la imaginació dels teus fills invitant-los a jugar el joc més antic del món.

By Joel

Tallers: Jugar En Família

Tallers gratuïts d’iniciació als jocs de taula per a famílies.

Recomenat per a infants de 6 a 9 anys…

Evidentment, els jocs que ens preparem per a jugar en aquests primers tallers poden admetre un ventall d’edats molt més ampli, des dels 4 anys i fins més enllà dels 12, perquè encara que es tracti de la versió Junior de tres jocs que originalment ja s’han guanyat un lloc entre les famílies, aquestes tres versions també donen molt de sí. Parlem de: Carcassonne Junior, Catan Junior i Stone Age Junior.

*Per manca d’aprovisionament, hem hagut de canviar el Catan Junior pel Leo (guanyador del Deutscher Spiele Preis al millor joc infantil de l’any i nominat al Kinderspiel des Jahres 2016).

Són tres jocs adequats per a iniciar-se o renovar-se en el món dels jocs de taula.

Per a inscriure-us haureu de clicar aquí, i seguir les instruccions del formulari. Les places són limitades, i per aquesta raó és necessari fer-ne la reserva.

El lloc on es realitzaran els tallers és a la jugueteria El Cau d’En Paff.

Els tallers començaran el dijous dia 1 de juny i s’allargaran fins a tres setmanes. Tindreu oportunitat d’escollir entre dijous o dissabte, i també entre dues sessions, a les 17:30 o a les 18:30. Animeu-vos!

En breu començarem a publicar informació més detallada sobre cada un dels jocs.

Si voleu estar atents a nous tallers i rebre a més els articles publicats d’El petit gamer, podeu subscriure-us a la secció corresponent de la nostra web (elpetitgamer.com). També podeu seguir-nos per facebook, si ho preferiu.

By Joel

Paff, El Cau Dels Més Petits

El Cau d’en Paff és una botiga de joguines de barri que treballa el comerç de proximitat i ofereix tallers diversos.

Paff era un drac motoritzat que vivia a Sant Andreu…

Concretament al carrer Malats número 8, on sembla que hi ha un carreró màgic que passa desapercebut als més grans, però no pas als més petits.

El Cau d’en Paff es va instal·lar ja fa uns anys al cor de Sant Andreu de Palomar (Barcelona) i va omplir un espai que estava desert: el d’una jugueteria amb voluntat d’involucrar-se socialment amb el barri. Els tallers que van començar a oferir poc després d’obrir les seves portes eren una innovació pels veïns de Sant Andreu, a diferència d’ara, que amb la proliferació de casals veïnals, associacions i ateneus de gestió comunitària, l’oferta s’ha multiplicat (i ja està prou bé que hagi sigut així).

paff devyr

Una botiga de joguines infantils no té cap necessitat de dedicar una part del seu negoci als jocs de taula, tot i així moltes fan ús del seu espai per a tenir-ne una petita mostra, i és que per als petits de la casa no hi ha limitacions ni fronteres. El cau d’en Paff es troba dividit en seccions que es mostren com els aparadors d’aquest carreró màgic del que us parlava abans.

A la botiga hi trobareu de tot, a més de joguines: contes infantils, jocs de construcció i robòtica (Lego), disfresses, complements educatius per a l’aprenentatge, vehicles i també jocs de taula.

paff montse de diego morera

Un altre dia explorarem aquesta amplitud de mires que tenen els infants, aquesta facilitat per a barrejar conceptes.

En aquest article, el primer que dedico a una botiga, m’alegra comunicar-vos que els tallers gratuïts per a famílies, els quals pròximament posarem en marxa, els farem aquí, al Cau d’en Paff. Seran tallers dedicats a conèixer una selecció de jocs de taula i aprendre’n conjuntament alguna cosa. Podeu trobar-ne més informació al meu article anterior.

paff motorcycle

El Cau d’en Paff, enllaços: si voleu visitar la seva pàgina web i escoltar la cançó, cliqueu aquí; també podeu visitar la seva pàgina de facebook; però de veritat que us recomano passar-vos-hi, si és que encara no la coneixeu (google maps).

By Joel

Jugar Per Educar I Per Divertir-se

Jugar en família és compartir temps de qualitat amb els teus fills.

Els jocs de taula, més que una revolució, són una eina…

Parlo de revolució perquè es parla de boom, de moda, i podríem afegir-hi encara uns quants adjectius més. Però també s’està estenent la sensació que els jocs de taula no han trencat la barrera més important aquí al nostre país, i que la gran majoria de famílies ni tan sols sap que hi ha vida més enllà del parxís, el monopoly, i alguns jocs de cartes, com per exemple l’Uno i la baralla espanyola. No vull pas descartar els jocs anteriors, no és la meva intenció (nosaltres també hi juguem), però denoten estancament. La indústria dedicada al joc de taula s’ha modernitzat. La nostra manera de jugar en família potser no tant.

Jugar és una activitat indispensable, una activitat que pot esdevenir també útil.

jugar star wars chess

Nosaltres, com a família, potser encara estaríem una mica estancats, si el meu fill i jo no haguéssim ensopegat, un dia per casualitat, amb el DAU, Festival del Joc que se celebra a finals de tardor al barri de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Allà, quan l’Isaac tenia 4 anys acabats de fer, vam descobrir que jugar a jocs de taula era molt més que un passatemps. Diria que l’Isaac va sentir-se’n atret per causa d’unes característiques ben concretes: posant de banda la diversió inherent a tot joc, per jugar bé s’han d’entendre unes regles i aplicar una sèrie de tàctiques o accions programades; aquesta combinació de característiques és prou atractiva com per enganxar-s’hi, però encara n’hi ha una altra: amb els jocs de taula també s’expliquen històries.

L’experiència de jugar a un bon joc de taula és, doncs, molt completa. Quina és la diferència principal amb d’altres de més senzills? L’impacte dels daus, és a dir el component de la sort, és menor, i això reforça la satisfacció en el jugador quan pren la decisió encertada. A més, hi ha moltíssima varietat de temes i personatges per escollir.

jugar en família

Com de fàcil ha estat donar el pas. Potser perquè l’edat de l’Isaac ens permetia, a pare i mare, d’excloure bona part de l’oferta que hi ha avui en dia. Però un cop et trobes encarrilat en la bona direcció, jugar esdevé una experiència diferent: més cerebral, i a la vegada més emotiva i divertida. I, a part, esdevé també una eina que crea forts lligams entre els membres de la família.

És una activitat que genera empatia i que garanteix la inclusió. Fins al punt que molts educadors comencen a pensar-hi com una activitat, aquesta de jugar a jocs de taula, indispensable a les escoles.

Però centrem-nos, aquí en aquest article, en les famílies. Nosaltres també fem escapades a la muntanya o a la platja; també sortim a fer un gelat mentre passegem amb els nanos agafats d’una mà, i a l’altre o sota el braç hi portem el patinet o la moto de plàstic de la qual se n’han cansat; també mirem les múltiples pantalles que tenim a casa (el televisor, l’ordinador, els mòbils i les tablets), i ens amoïnem quan s’hi enganxen.

Però disposem, a més, d’un antídot contra l’aïllament que ens permet de compartir a tots quatre una experiència inoblidable: jugar a qualsevol dels nostres jocs de taula.

jugar jocs de taula

Atreviu-vos a provar-ho. L’oferta és múltiple i de segur trobareu aquell joc amb l’ambientació, o els elements, o les mecàniques que més us agradin.

I per si de cas vulguessiu obtenir orientació sobre aquest tema: en pocs dies anunciarem la posada en marxa de tallers gratuïts per a famílies, que us serviran per entendre una mica millor aquesta revolució de la qual se’n parla però que encara no ha començat.

Seran tallers on aprendrem a jugar plegats i passarem una molt bona estona.

Si us interessa, estigueu atents a les noves entrades d’aquest blog, podeu subscriure-us a la nostra Newsletter (al menú de la dreta) o seguir-nos a la nostra pàgina de facebook.

By Joel

Som Humans II

Som humans per condició, o ens hi hem d’esforçar per ser-ho? Crearem robots més humans que nosaltres mateixos?

Allò que ens diferencia…

Retornant a l’impacte que va produir el pas de David Wood per Barcelona (veure el meu article anterior), he estat recollint una mica d’informació sobre aquest futur que ens espera, i del qual tot sembla apuntar que no en parlem prou: l’eliminació d’un tant per cent molt elevat de llocs de treball per culpa dels robots, o més pròpiament dit, a causa de la intel·ligència artificial.

Sembla que els anglosaxons estiguin empenyent amb força la propera bombolla econòmica, que serà aquella relacionada amb les empreses dedicades a l’estudi i/o producció de tecnologies amb altes capacitats, de tal magnitud que anomenarem, sense embuts, intel·ligents. Calum Chace, autor que promou idees semblants a les de David Wood, si no idèntiques, ha escrit una sèrie d’articles que ell anomena Future Bites (dels quals ja en porta 7), sobre els passos que aquestes noves tecnologies i les empreses que hi inverteixen prendran en les pròximes dècades, i com ens afectaran a tots plegats, principalment en el règim laboral.

Jo volia portar el debat al meu terreny i llençar una sèrie de preguntes. Una supercomputadora, podrà en el futur jugar una partida d’escacs amb un nano de cinc anys només pel plaer de divertir-se, sense voler guanyar, sense haver de realitzar l’acció més eficient per a cada moviment? I si és així, si es deixa guanyar o juga malament, ho farà fredament, perquè estarà programada per a fer-ho d’aquesta manera, o es divertirà fent-ho i s’emocionarà quan el nen guanyi i compartirà la seva alegria?

No tinc gaire clar, i em sembla que els futuristes David Wood i Calum Chace tampoc, fins a on ens podrà portar tota aquesta escalada tecnològica que hauria de començar demà mateix. No sé quantes dècades hauran de passar abans que n’exploti la bombolla, o si ni tan sols aquesta s’arribarà a produir mai, ja que les giragonses, en el decurs de la humanitat, són múltiples i es fa impossible predir el futur. Sí que penso, però, que per molts anys encara ens necessitarem els uns als altres per a construir les nostres dots socials i afectives. Cap robot, de moment, està previst que ens pugui ensenyar a ser més humans. Si de cas, ben al contrari, som nosaltres els qui ens esforçarem perquè les màquines aparentin ser-ho.

Per acabar, malfio d’aquells que, omplint-se la boca de prediccions del que passarà (de les crisis i conflictes i també de les decisions que es prendran per solucionar-les, a trenta-cinc anys vista fins i tot), després reneguin de l’etiqueta de pronosticadors que se’ls adjudica i al·leguin a bases científiques el seu coneixement del nostre immediat futur.

By Joel